El discurs vital: pensar/actuar

En cada discurs humà –en cada ruta vital humana- hi coexisteixen tres llenguatges.

El primer és intern, imaginari, és el que sense mots tenim la seguretat del que sentim, del que volem dir, és el que utilitza signes i símbols propis, confeccionats amb el bagatge de les nostres experiències sense el concurs de l’altre.
Dóna per sabut fets i els relaciona, deixa tants forats negres com siguin necessaris per aconseguir la coherència interna.

El segon, és el parlat. És el llenguatge/idioma que utilitzem per comunicar-nos amb les demés persones. L’altre ens escolta i ens respon. És el diàleg.
En el diàleg, l’emissor i el receptor intercanvien simultàniament informació. Un parla, l’altre amb l’expressió facial, amb el comportament postural, la mirada i els sons guturals orienta al primer de l’acord/desacord, del grau de comprensió y de la intenció de complicitat. En definitiva, ens informa de si allò que diem s’ajusta a la realitat compartida.
Aquest llenguatge, necessita de paraules concretes, la simbologia emprada es comuna als demés i no és tant mal·leable, ni tant sols per un mateix. D’aquí els malentesos! La senzilla expressió i l’exposició als demés dels nostres pensaments, ens orienta sobre la coherència del nostre desig amb l’entorn.
Aquesta simultaneïtat entre interlocutors, ens ajuda a remodelar, re inventar, canviar les expectatives o fins i tot callar el nostre discurs i amb ell els desitjos.

I per últim, allò que queda escrit, allò que els altres han entès, interpretat i que els servirà actuar en conseqüència.
El resultat dinàmic d’aquest tres llenguatges, és la base de l’acció.
Aquest sistema de comunicació és el que fa possible la sociabilitat i amb ella la vida en comunitat. És un sistema que mirat amb lupa té dificultats, però que en la majoria de situacions de la vida quotidiana és efectiu.
Quan els actes no concorden amb el discurs intern, quan els altres no ens entenen, quan no passa allò que volem, ens preguntem en què hem fracassat.
Y muchas veces buscamos las respuestas fuera de nosotros mismos: nos han engañado, no nos entendieron, hubo un malentendido, fue “el otro” el culpable.
I la resposta la solem buscar a fora de nosaltres: ens han enganyat, no ens han entès, hi va haver un malentès, va ser l’altre el culpable.
Mi propuesta es la de ayudar a encontrar/hacer conscientes las diferencias entre estos tres lenguajes y cómo podemos equilibrar la dinámica de cada planteamiento concreto, para aprender de cada situación y resolver las dificultades para seguir el rumbo personal.
La meva proposta és ajudar a trobar/ fer conscients les diferències entre aquets tres llenguatges i com podem equilibrar la seva dinàmica, en cada procés concret. Per aprendre de cada situació i resoldre les dificultats per seguir el nostre camí.
A cops la dificultat passa per fer entendre als demés el que volem o necessitem -per això treballarem per crear diàlegs clars i aconseguir les la complicitat necessària per l’acció D’altres vegades, haurem d’adaptar el nostre discurs intern a la realitat exterior. Perquè no sempre el que volem és el millor que ens pot passar, i cal tenir en compte –a més dels nostres volers- que ens cal tenir cura de l’entorn per acomplir amb les nostres necessitats vitals.
I quan les condicions exteriors canvien bruscament, haurem de trobar els recursos emocionals per fer els canvis necessaris en el discurs intern per poder seguir endavant i re inventar-nos per esdevenir plens en la nova etapa.